Cabra salvatge
Nom
|
Nom
científic |
Nom castellà |
Nom anglès |
Nom
francès |
|
Capra pyrenaica |
Cabra montés |
Spanish ibex |
Bouquetin des
Pyrénées |
Classificació taxonòmica
|
Clase |
Ordre |
Família |
Gènere |
Espècie |
Subespècie |
| MAMMALIA |
Artiodàctils |
Bòvids |
Capra |
Capra pyrenaica |
|
Característiques
Té aparença de cabra domèstica però és
més robusta. Els mascles tenen unes banyes grans ( fins a 75cm) i d'aspecte
anellat que es corben enrere i enfora insinuant una S. Les femelles també
tenen banyes, però molt més petites (rarament superen els 20cm). Els mascles
també es diferencien de les femelles perquè presenten una crinera curta i un
floc de pèls en forma de barba. Les peülles de la cabra salvatge estan
adaptades als terrenys rocosos;però, com que no tenen membrana interdigital
com les de l'isard, no són tan adequades per a desplaçar-se per damunt la
neu.
El pelatge dorsal és de color bru o
canyella, i a l'hivern adopta una tonalitat entre grisa i terrosa. El
ventral és blanc. A les potes i al límit de separació entre la coloració
dorsal i la ventra hi té taques negres, visibles sobretot a l'hivern, i més
grans en els mascles i en els individus de més edat.
Hàbitat
Zones abruptes de
muntanya (sobretot rocams, tarteres i cingles), en tota mena de formacions
vegetals, des de pastures fins a pinedes de pi roig.
Costums Se
la pot veure activa tant de dia com de nit i de vegades es mostra
estranyament confiada.
Forma grups, però
poc estructurats i cohesionats.
Espècies semblants
L'Isard té unes banyes primes en forma
de ganxo.
El mufló té aspecte d'ovella, les
banyes corbades enrere formen un cercle gairebé tancat i presenta taques
clares a les potes, la gropa i la cara.
En algunes comarques de muntanya,
sobretot del nord de Catalunya, hi ha cabres domèstiques ( Capra hircus)
que viuen i es reprodueixen a la natura, si bé no solen conviure amb les
cabre salvatges.
|
