Nom
 

Classificació taxonòmica
 

Característiques

D'aspecte general típic d'un mustèlid, es reconeix per tenir un pelatge llarg i aparentment poc dens que deixa veure la borra clara i una cua força poblada, de tal manera que agafa més volum que la de la mostela o l'ermni.

La coloració dorsal és bruna fosca, i als flancs es va fent més clara, amb tons lleugerament groguencs. El ventre és gairebé negre i la cua també sol ser més fosca que la resta del cos. La vora dels pavellons de l'orella és blanca i presenta una taca de color crema a la punta del musell i una altra darrere els ulls. Si bé els individus joves són sempre molt foscos, els adults poden presentar tonalitats de força clares a molt fosques.

Hàbitat

Viu preferentment a prop de masses d'aigua corrent o estancada i en prats humits que s'inunden temporalment. També es mou amb comoditat pels paisatges rurals humanitzats i no és rar veure'l rondar a prop de les granges i a la rodalia de pobles.

Costums

Es mou perfectament tant per dins les llodrigueres dels conills com per l'aigua, i sap bussejar molt bé. En terra ferma es desplaça amb l'esquena arquejada i fent uns saltets característics, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere.

A part de les llodrigueres, tria com a amagatalls els forats els arbres o de les roques i els matolls espessos.

Actiu al crepuscle i a la nit.

Espècies semblants

El visó americà té el pelatge de color més clar per la part ventral que per la dorsal i no presenta una taca blanca a l'extrem de les orelles ni una màscara de color crema a la cara.

Nota

N'existeix una forma de la mateixa espècie de color molt més clar o albina que és domèstica, la fura ( Mustela putorius furo ). La fura s'utilitzava per a caçar conills ja en temps de l'Imperi Romà, i segurament abans i tot. Els caçadors la feien entrar dins les llodrigueres perquè en fes sortir els conill, que queien directament a les seves mans.