Els grans mamífers terrestres de Catalunya



Turó

Nom
 

Nom científic Nom castellà Nom anglès Nom francès
Mustela putorius Turón Western polecat Putois d'Europe

 

 

Classificació taxonòmica
 

Clase Ordre Família Gènere Espècie Subespècie
MAMMALIA Carnívors Mustèlids Mustela Mustela putorius  

 

 

Característiques

D'aspecte general típic d'un mustèlid, es reconeix per tenir un pelatge llarg i aparentment poc dens que deixa veure la borra clara i una cua força poblada, de tal manera que agafa més volum que la de la mostela o l'ermni.

La coloració dorsal és bruna fosca, i als flancs es va fent més clara, amb tons lleugerament groguencs. El ventre és gairebé negre i la cua també sol ser més fosca que la resta del cos. La vora dels pavellons de l'orella és blanca i presenta una taca de color crema a la punta del musell i una altra darrere els ulls. Si bé els individus joves són sempre molt foscos, els adults poden presentar tonalitats de força clares a molt fosques.

Hàbitat

Viu preferentment a prop de masses d'aigua corrent o estancada i en prats humits que s'inunden temporalment. També es mou amb comoditat pels paisatges rurals humanitzats i no és rar veure'l rondar a prop de les granges i a la rodalia de pobles.

Costums

Es mou perfectament tant per dins les llodrigueres dels conills com per l'aigua, i sap bussejar molt bé. En terra ferma es desplaça amb l'esquena arquejada i fent uns saltets característics, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere.

A part de les llodrigueres, tria com a amagatalls els forats els arbres o de les roques i els matolls espessos.

Actiu al crepuscle i a la nit.

Espècies semblants

El visó americà té el pelatge de color més clar per la part ventral que per la dorsal i no presenta una taca blanca a l'extrem de les orelles ni una màscara de color crema a la cara.

Nota

N'existeix una forma de la mateixa espècie de color molt més clar o albina que és domèstica, la fura ( Mustela putorius furo ). La fura s'utilitzava per a caçar conills ja en temps de l'Imperi Romà, i segurament abans i tot. Els caçadors la feien entrar dins les llodrigueres perquè en fes sortir els conill, que queien directament a les seves mans.


 

 

 

    Enrera

    Inici

    Qui som?

    Què fem?

    Contacte

    Com pots ajudar-nos?

    Noticies

    Legislació