Nom
 

Classificació taxonòmica
 

Característiques

Cos rabassut, comprimit lateralment i clarament més alt a la creu que a la gropa, cosa que confereix a l'animal un perfil característic. El cap és llarg i cònic i acaba en un mussell circular a l'extrem del qual s'obren els forats del nas. Les potes són curtes i primes, i la cua, també curta, acaba en un pinzell de pèls negres. Els ullals, de creixement continu i corbats enrere, sobresurten de la cavitat bucal i en els mascles assoleixen una llargada considerable. A part de tenir els ullals més llargs que les femelles, els mascles són força més grossos i tenen el cap més ample i massís.

Els pèls que  recobreixen tot el cos, anomenats cerres, són gruixuts, aspres i durs, d'un color marró brut, de tal manera que la tonalitat general del cos va del bru fosc al gairebé negre. Els individus vells són canosos, mentre que els porcells presenten un pelatge característic de color marró grogós amb ratlles longitudinals més fosques, que cap als tres mesos d'edat és substituït pel pelatge típic dels adults.

Hàbitat

Normalment habita en boscos, on li és fàcil amagar-se, però pot colonitzar una gran diversitat d'ambients, des de les pastures d'alta muntanya fins a les garrigues i les maresmes properes al mar.

Costums

Crepuscular i nocturn, en zones on no és perseguit se'l pot veure actiu també de dia. Les femelles viuen en grups juntament amb les seves cries. Els mascles joves formen grups reduïts, mentre que els mascles adults són solitaris.

Rastre

Si bé és un animal tímid que de seguida s'amaga, els nombrosos rastres de la seva presència són relativament fàcils d'identificar, com per exemple les petjades, que marquen dues peülles grans seguides de dues de petites. Aquestes petjades són especialment abundants al voltant de les basses de fang on els senglars es rebolquen. Quan surten del fang solen refregar-se contra el tronc d'un arbre proper, que queda decorticat i amb restes de fang i cerres adherides( les cerres i les petjades permeten diferenciar els llocs de bany del senglar dels del cérvol).

Un altre rastre que indica la presència de senglars són una sèrie de solcs que deixen als prats i als conreus en furgar la terra per a cercar bulbs i arrels.

Espècies semblants

Gràcies a la seva morfologia corporal peculiar, no es pot confondre amb cap altre mamífer salvatge.

Nota

Encara que genèticament el senglar mostra diferències importants amb el porc domèstic( per exemple, en el nombre de cromosomes: 2n=36 en el senglar i 2n=38 en el porc domèstic), les dues espècies poden encreuar i donar una descendència fèrtil ( els híbrids tenen 2n=37 cromosomes)