Ós bru
Nom
|
Nom
científic |
Nom castellà |
Nom anglès |
Nom
francès |
|
Ursus arctos |
Oso pardo |
Brown bear |
Ours brun |
Classificació taxonòmica
|
Clase |
Ordre |
Família |
Gènere |
Espècie |
Subespècie |
| MAMMALIA |
Carnivora |
Ursidae |
Ursus |
Ursus arctos |
|
Característiques
És un carnívor de mida molt
gran, cos robust i pesat, amb un petit gep a nivell de les espatlles, cap
gros i extremitats curtes i fortes. Les orelles són relativament curtes i
arrodonides i la cua amb prou feines és visible. Té cinc dits a cada pota,
proveïts d'unes ungles fortes, i les plantes dels peus són nues.
El pelatge és llarg i espès, de color
bru, bé que amb matisos molt variables depenent e l'edat de l'animal. Les
potes presenten tonalitats més negroses. Els cadells tenen una taca clara en
forma de collar, que els anirà desapareixent en fer-se grans.
Hàbitat
Boscos de muntanya, però també prats,
matollars, camps de conreu i cavernes, sempre a grans altituds ( generalment
entre els 1400 i els 1800m).
Presència
Bé que havia ocupat pràcticament tot el
Principat, la persecució humana el va anar arraconant, fins que a mitjan del
segle XX restava confinat al Pirineu de Lleida i a mitjan dels anys noranta
es va donar per extingit.
Posteriorment, un
programa de recuperació de la gran fauna pirinenca, anomenat programa Life,
va permetre que s'establissin a la Vall d'Aran i al Pallars Sobirà fins a
sis exemplars d'ós. Actualment per aquestes comarques es mouen pocs
exemplars d'ós bru, la qual cosa no vol pas dir que la supervivència
d'aquesta espècie a Catalunya estigui garantida.
Costums
Llevat de l'època de zel, mena una vida
solitària.
Cap al desembre es retira a dormir a
l'ossera ( normalment una cavitat natural que ell mateix amplia) i no es
despertarà fins el març o l'abril. De vegades, però, es pot despertar més
tard, al maig, o bé abans, cap al febrer, i fins i tot en algun cas pot no
dormir.
És preferentment crepuscular, bé que
pot ser actiu durant el dia.
Rastre
Animal difícil d'observar, la seva
presència la delaten, per exemple, els formiguers destrossats i les marques
dels ullals i de les urpes que deixa als troncs dels arbres, a una alçada
d'entre 30 cm i 2 m.
Espècies semblants
Les seves dimensions el fan impossible
de confondre amb cap altre mamífer.
|
