Mufló
Nom
|
Nom
científic |
Nom castellà |
Nom anglès |
Nom
francès |
|
Ovis ammon o Ovis
musimon |
Muflón
mediterráneo |
Mouflon |
Mouflon
méditerranéen |
Classificació taxonòmica
|
Clase |
Ordre |
Família |
Gènere |
Espècie |
Subespècie |
| MAMMALIA |
Artiodàctils |
Bòvids |
Ovis |
Ovis ammon |
|
Característiques
El mufló es reconeix per l'aspecte
d'ovella; i és que l'ovella té el seu origen en el mufló. Els mascles tenen
unes banyes grosses, semblants a les del marrà, que es corben enrere fins a
gairebé tancar un cercle i de mida més gran com més vell és l'animal ( màxim
90cm). Les femelles, si tenen banyes, són molt petites, de 18cm a tot
estirar. Les diferències entre mascles i femelles no solament són
patents en la cornamenta: els mascles són més grans, tenen una gorgera de
pèl al coll i al pit i presenten una coloració general més fosca.
El pelatge hivernal és de color marró
xocolata amb taques blanques a les potes, la cara i la gropa, que és
travessada per una cua curta de color fosc. El ventre és blanc. Els mascles
adults també presenten una gran taca blanca molt conspícua al mig dels
flancs. El pelatge d'estiu és molt més clar que el de l'hivern i les taques
blanques gairabé desapareixen per complet, llevat de la dels flancs dels
mascles.
Hàbitat
Espais oberts de
muntanya, preferiblement de terrenys accidentats, secs i durs que a
l'hivern no quedin coberts d'una gruixuda capa de neu.
Costums
Bàsicament diürn, a l'hivern se'l pot veure alimentar-se des de l'alba fins
a la posta de sol, mentre que a l'estiu mostra activitat sobretot a les
primeres hores del matí i al vespre.
Viu en ramats de composició i nombre
variable segons l'època de l'any. A la primavera i a l'estiu, les femelles i
els joves formen ramats separats dels mascles, que poden agrupar-se o bé
anar sols. En arribar la tardor - que és l'època de zel-, els mascles
cerquen un ramat de femelles on integrar-se.
Rastre
Els excrements són semblants als de
l'ovella: unes boletes negres d'1cm de diàmetre ( més petits que els de les
llebres). Les femelles i les cries de mufló belen com les ovelles.
Espècies semblants
L'isard i la cabra salvatge tenen
aspecte de cabra i no d'ovella i els manquen les taques blanques a les
potes, la gropa i el musell. Les tres espècies de bòvids són fàcils de
diferenciar gràcies a la forma de les banyes.
Tot i que no és freqüent, el mufló pot
hibridar-se amb ovelles domèstiques ( Ovis aries) perdudes, de tal
manera que entre els ramats de muflons podria observar-se algun exemplar amb
característiques intermèdies.
Nota
No és una espécie autòctona de
Catalunya, sinó que hi va ser introduïda amb finalitats cinegètiques a
partir de poblacions procedents de Còrsega.
|