Els grans mamífers terrestres de Catalunya



Mufló

Nom
 

Nom científic Nom castellà Nom anglès Nom francès
Ovis ammon o Ovis musimon Muflón mediterráneo Mouflon Mouflon méditerranéen

 

 

Classificació taxonòmica
 

Clase Ordre Família Gènere Espècie Subespècie
MAMMALIA Artiodàctils Bòvids Ovis Ovis ammon  

 

 

Característiques

El mufló es reconeix per l'aspecte d'ovella; i és que l'ovella té el seu origen en el mufló. Els mascles tenen unes banyes grosses, semblants a les del marrà, que es corben enrere fins a gairebé tancar un cercle i de mida més gran com més vell és l'animal ( màxim 90cm). Les femelles, si tenen banyes, són molt petites, de 18cm a tot estirar. Les diferències entre  mascles i femelles no solament són patents en la cornamenta: els mascles són més grans, tenen una gorgera de pèl al coll i al pit i presenten una coloració general més fosca.

El pelatge hivernal és de color marró xocolata amb taques blanques a les potes, la cara i la gropa, que és travessada per una cua curta de color fosc. El ventre és blanc. Els mascles adults també presenten una gran taca blanca molt conspícua al mig dels flancs. El pelatge d'estiu és molt més clar que el de l'hivern i les taques blanques gairabé desapareixen per complet, llevat de la dels flancs dels mascles.

Hàbitat

Espais oberts de muntanya, preferiblement de terrenys accidentats, secs i durs que a l'hivern no quedin coberts d'una gruixuda capa de neu.

Costums

Bàsicament diürn, a l'hivern se'l pot veure alimentar-se des de l'alba fins a la posta de sol, mentre que a l'estiu mostra activitat sobretot a les primeres hores del matí i al vespre.

Viu en ramats de composició i nombre variable segons l'època de l'any. A la primavera i a l'estiu, les femelles i els joves formen ramats separats dels mascles, que poden agrupar-se o bé anar sols. En arribar la tardor - que és l'època de zel-, els mascles cerquen un ramat de femelles on integrar-se.

Rastre

Els excrements són semblants als de l'ovella: unes boletes negres d'1cm de diàmetre ( més petits que els de les llebres). Les femelles i les cries de mufló belen com les ovelles.

Espècies semblants

L'isard i la cabra salvatge tenen aspecte de cabra i no d'ovella i els manquen les taques blanques a les potes, la gropa i el musell. Les tres espècies de bòvids són fàcils de diferenciar gràcies a la forma de les banyes.

Tot i que no és freqüent, el mufló pot hibridar-se amb ovelles domèstiques ( Ovis aries) perdudes, de tal manera que entre els ramats de muflons podria observar-se algun exemplar amb característiques intermèdies.

Nota

No és una espécie autòctona de Catalunya, sinó que hi va ser introduïda amb finalitats cinegètiques a partir de poblacions procedents de Còrsega.


 

 

 

    Enrera

    Inici

    Qui som?

    Què fem?

    Contacte

    Com pots ajudar-nos?

    Noticies

    Legislació