Nom
 

Classificació taxonòmica
 

Característiques

De la mateixa família que el gat salvatge,és, de fet, com un gat gros, però amb les potes proporcionalment més llargues, la cua molt curta i les orelles acabades en un pinzell de pèls característic. A la cara també té uns pèls molt llargs que formen una mena de patilles acabades en punta, més ben desenvolupades en els exemplars adults.

El pelatge dorsal és marró vermellós amb taques negres, que poden ser petites i disperses o bé més grans i disposades en línies transversals, cosa que confereix a l'animal un cert aspecte de gat tigrat. El ventre és blanc i la punta de la cua és sempre negra, molt visible.

Hàbitat

Matollars allunyats dels nuclis urbans i on abundin els conills, la seva presa principal.

Presència

Tot i que s'ha de donar per cert que ha habitat a Catalunya en èpoques històriques més o menys recents, no es té cap prova que encara visqui al territori català. Potser subsisteix algun exemplar aïllat, però en cap cas una població, de manera que es considera extingit.

Costums

S'enfila als arbres per a empaitar les seves preses o per a posar-se a recer, però mai gaire amunt.

Solitari, fa servir diferents caus, sempre ben amagats entre els matolls.

És fonamentalment crepuscular i nocturn, però pot ser actiu també durant el dia, sobretot a l'hivern.

Espècies semblants

El gat salvatge és de mida més petita, no té pinzells de pèls a les orelles ni patilles i té la cua llarga.

Nota

Els zoòlegs encara estan investigant si el linx que havia viscut a Catalunya era el linx ibèric  ( Lynx pardinus ) o bé el boreal ( Lynx lynx ), les dues espècies presents a Europa. Tenint en compte la distribució i els hàbitats de cadascuna, podrien haver habitat a Catalunya totes dues.