Nom
 

Classificació taxonòmica
 

Característiques

Aspecte general semblant al d'una cabra però amb les banyes petites, primes i amb la punta encorbada enrere formant un ganxo. Les de les femelles són més primes i tenen el ganxo de la punta més obert. Les potes van proveïdes de peülles dures i afilades que eviten que l'animal rellisqui quan s'enfila per les roques o camina per sobre el gel. A més, una membrana interdigital uneix els dos dits de cada peülla, cosa que li permet avançar sense enfonsar-se damunt la neu.

Hàbitat

És un animal típic d'alta muntanya, on ocupa exclusivament els cims més elevats. Durant l'hivern davalla fins allà on comença el bosc en cerca d'aliment i de refugi i a la primavera retorna als cims.

Costums

És un dels ungulats més diürns, actiu durant el dia fins i tot en ple estiu, si bé a les hores més caluroses es retira a remugar. També pot pasturar en nits de lluna plena.

Tot i que no es mostra mai confiat, el fet que prefereixi hàbitats oberts i s'enfili en relleus abruptes en facilita l'observació.

Forma ramats de nombre variable, els mascles per un cantó i les femelles i els joves per l'altre.

Espècies semblants

El mufló i la cabra salvatge tenen unes banyes amples més o menys corbades enrere i no posseeixen el peculiar dibuix amb franges clares a la cara. El mufló presenta taques clares a les potes, la gropa i la cara, mentre que la cabra té les potes i la part inferior dels flancs tacades de negre.

Nota

Dins de l'espècie Rupicapra pyrenaica s'inclouen les poblacions d'isards del sud-oest d'Europa, mentre que les de la resta del continent s'agrupen en l'espècie Rupicapara rupicapra. Tanmateix, alguns autors conseideren tots els isards europeus pertanyents a la mateixa espècie, dins la qual diferencien una desena de subespècies. En aquest cas els isards catalans pertanyerien a la subsespècie pirenaica Rupicapra rupicapra pyrenaica.