Nom
 

Classificació taxonòmica
 

Característiques

És l'herbívor ungulat més gran del territori català. Els mascles tenen unes grans banyes ramificades: a partir d'un eix principal de secció cilíndrica surten diverses branques, el nombre de les quals no està pas sempre relacionat amb l'edat de l'animal. Les banyes les renoven cada any;cap al març o l'abril cauen i de seguida comencen a créixer les noves, que al juny o al juliol ja han assolit el màxim desenvolupament.

El pelatge és bru rogenc i al l'hivern adopta tonalitats més grisoses. A la gropa hi té una taca de color castany que s'estén dorsalment per sobre la cua. Els cervatells menors de sis mesos presenten taques clares disperses.

Hàbitat

Boscos, tant caducifolis com perennifolis, sempre, però, que siguin més o menys oberts o amb clarianes on hi hagi herba, aliment que prefereix a les branquetes d'arbres i arbustos.

Costums

Alterna períodes d'activitat amb períodes de descans durant les 24 hores del dia. Els perídodes d'activitat més llargs són els de la matinada i el vespre. Això, juntament amb el fet que sovint es mostra força confiat, el fan relativament fàcil d'observar.

Hi ha ramats de femelles amb les seves cries i ramats de mascles. Només durant l'època de zel es formen ramats mixtos, però aviat es desintegren. Els mascles més vells són solitaris.

Rastre

Com el senglar, de tant en tant pren banys de fang i posteriorment es refrega contra un arbre. A la tardor, els mascles en zel emeten uns característics bramuls, greus i profunds, que es poden sentir des d'uns quants quilometres de distància.

Espècies semblants

La Daina i el cabirol són més petits, i els mascles respectius no tenen les banyes ramificades en forma de canelobre. Per a distingir les femelles de les 3 espècies de cèrvids, cal fixar-se en el dibuix de la taca anal, la de Daina en forma de cor ben borejat amb una línia fosca al cap de munt i la de cabirol rodona i petita la voltant de la cua